La funció dels aïllants és direccional, com es va descobrir en experiments amb mosca de la fruita. gitana es va inserir al lloc groc y de Drosophila melanogaster, donant lloc a la inactivació del gen y en alguns teixits, però el gen y encara estava actiu en alguns teixits, perquè hi havia una seqüència aïllant en un extrem de la gitana. gipsy tindrà diferents efectes sobre l'activitat gènica quan s'insereixi en diferents llocs del locus y. Això es deu al fet que l'activitat del gen y està regulada per quatre potenciadors. Quan l'aïllant s'insereix just aigües amunt del promotor, bloqueja l'activació dels gens a la fulla de l'ala i els teixits de la cutícula corporal (del potenciador aigües amunt). Però no va bloquejar l'expressió del gen y (del potenciador aigües avall) a les truges i les urpes farsals.
Com que alguns potenciadors es troben aigües amunt i altres aigües avall del promotor, l'efecte de l'aïllant no depèn de la posició de l'aïllant respecte al promotor. Per tant, no s'entén realment el motiu de la directivitat de l'efecte aïllant. S'ha trobat que dos loci afecten la funció aïllant d'una manera transactivació. La nucleoproteïna codificada pel gen S2J(Hw) reconeix l'aïllant, i només després que l'aïllant s'hi uneix té un efecte aïllant. Quan aquest gen està mutat, l'efecte d'aïllament es perd malgrat la inserció d'un aïllant al locus y, i y s'expressa en tots els teixits. Un altre lloc és mod(mdg 4). Després de la mutació d'aquest gen, el seu efecte és just oposat al Su(Hw), és a dir, aquests mutants milloren l'efecte d'aïllament, fent que l'efecte d'aïllament de l'aïllant ja no sigui direccional i s'expandeixi, és a dir, bloquejant l'efecte dels potenciadors en tots dos. costats aigües amunt i aigües avall.
